El Govern elaborarà un pla director dels albergs per impulsar el turisme juvenil i social

Serà l'embrió del futur pla d'acció de la Xarxa Catalana d'Instal·lacions Juvenils amb l'objectiu de reforçar la funció social, educativa i cultural d'aquestes instal·lacions

El Govern elaborarà un pla director dels albergs per impulsar el turisme juvenil i socialLa directora general de Joventut, Marta Vilalta, va presentar ahir al matí les línies bàsiques d’actuació en matèria d’albergs i instal·lacions juvenils que el Govern està impulsant a Catalunya. En el marc de les “Primeres Jornades d’Alberguisme a Catalunya. Reptes i Oportunitats” que Joventut i l'Agència Catalana de la Joventut han organitzat ahir i avui a Barcelona, Vilalta va exposar que el Govern està treballant conjuntament amb el sector en una renovació del Decret que regula les instal·lacions juvenils (albergs, cases de colònies, campaments juvenils, granges escoles i aules de natura), així com en l’elaboració d’un nou Pla Director dels Albergs, que serà l’embrió d’un altre pla d’acció global a nivell de totes les instal·lacions juvenils de Catalunya.

Per la seva banda, el director general de l’Agència Catalana de la Joventut, Cesc Poch, va detallar que les prioritats són potenciar el coneixement entre els joves de les instal·lacions juvenils que hi ha avui a Catalunya com a eina de descoberta del territori, fomentar la participació i l’associacionisme, impulsar la mobilitat juvenil nacional i internacional, i promoure el turisme social, responsable i sostenible.

En aquest sentit, el nou Pla Director dels Albergs inclourà campanyes de comunicació per potenciar la “marca albergs de joventut i turisme social”, així com la presència de la Xarxa Catalana d’Instal·lacions Juvenils (XCSIJ) a les principals fires; la internacionalització dels albergs catalans mitjançant la possibilitat que s’adhereixin a la Hostelling International (la xarxa d’albergs més nombrosa al món) sense la necessitat que formin part –com a condició prèvia- de la xarxa d’albergs de gestió pública, la Xanascat; la creació de sinèrgies entre l’oferta de Barcelona i la de la resta de Catalunya; la creació d’un consell assessor de la XCSIJ i d’un consell social de la Xanascat que potenciïn la transparència, participació i adaptació de les instal·lacions per a complir amb la seva funció social, mediambiental, de cohesió i compromís; prestigiar el turisme juvenil i social i, a la vegada, actuar contra l’intrusisme de les empreses i portals que comercialitzen aquestes instal·lacions; reconnectar els albergs amb els joves catalans amb propostes com ara la implementació del dret a cuina i altres iniciatives per posar les instal·lacions al servei del teixit associatiu; i la creació de programes de caràcter cultural i estudiantil vinculat als albergs, entre d’altres.

“Volem fer de Catalunya un país referent en l’alberguisme i el turisme social i juvenil i, per això, els albergs han de preservar la seva condició d’instal·lacions juvenils i han de mantenir els valors que van molt més enllà de ser un simple allotjament”, va remarcar Vilalta durant la seva exposició dels eixos principals d’aquest nou pla a les jornades, que han comptat amb la participació de nombrosos representants de les entitats, empreses i institucions que gestionen albergs i cases de colònies, així com d’experts en l’àmbit del turisme. Així mateix, la directora general de Joventut va incidir en la voluntat que els plans directors dels albergs i del conjunt de les instal·lacions juvenils facin de palanca per tal d’apoderar aquestes instal·lacions per part dels joves i de les organitzacions juvenils.

En la mateixa línia, el secretari d’Afers Socials i Famílies, Cesc Iglésies, que va inaugurar les jornades ahir al matí, va indicar que el prestigi que ha anat prenent el turisme social, solidari, cultural i sostenible encaixen amb els valors que promou l’alberguisme, que posen la persona al centre de l’activitat. És el cas, va afegir, dels programes dels albergs que permeten la inclusió de persones amb pocs recursos que, per altres vies, no podrien gaudir del dret al turisme, una conquesta social de les classes treballadores, va recordar.

Així mateix, Iglésies va proposar que, d’acord amb la potent base associativa que alimenta el turisme juvenil a Catalunya, s’arribi a la creació d’un programa promogui la mobilitat entre els joves europeus per practicar un turisme vinculat a la cultura i al territori. “És un somni que tenim des de Catalunya i que volem forjar des del moviment juvenil”, va concloure.

Radiografia de les instal·lacions juvenils a Catalunya

Les jornades de l’alberguisme també han donat a conèixer l’estadística actualitzada del sector. Així, la Direcció General de Joventut (DGJ) va donar a conèixer ahir que a Catalunya hi ha, a dia d’avui, un total de 523 instal·lacions juvenils legalitzades amb capacitat per a un total de 48.592 places, que al llarg del 2016 van registrar fins a 5.623.773 pernoctacions i un volum de negoci de més de 110 milions d’euros.

La majoria d’aquestes corresponen als albergs, amb 248 instal·lacions i 22.131 places. En segon lloc hi ha les cases de colònies, amb 217 instal·lacions que inclouen 20.537 places. A molta diferència hi ha els campaments juvenils, amb 29 instal·lacions i 3.278 places; les granges escola, amb 18 granges i 1.970 places; i les aules natura, amb 11 aules per a 676 places.

Pel que fa a la distribució territorial de les instal·lacions juvenils és molt repartida arreu del país: 265 a la demarcació de Barcelona, 129 a les comarques gironines, 80 a les comarques de Lleida, 25 a les Terres de l’Ebre i 25 al Camp de Tarragona. Les comarques amb més concentració són les del Barcelonès (amb 126), Osona (30) i Vallès Oriental (29).

En la categoria concreta d’albergs, les dades donades a conèixer ahir també revelen un repartiment equilibrat, amb 156 albergs amb 13.627 places a la demarcació de Barcelona, 38 albergs amb 2.929 places a les comarques lleidatanes, 33 albergs amb 3.472 places a les comarques gironines, 14 albergs amb 1.154 places a les Terres de l’Ebre i 8 albergs amb 949 places al Camp de Tarragona. La majoria d’aquests albergs (134) tenen una capacitat de menys de 50 places, mentre que els que tenen entre 51 i 100 places en són un total de 52 (el 21%); 44 d’entre 101 i 250 places (el 17%); i 19 de més de 251 places (el 8% restant).

Les dades de la DGJ també inclouen la titularitat dels albergs, que en un 76% dels casos són privats (un total de 189). Els albergs de titularitat pública són 36, entre els quals n’hi ha 20 gestionats per l’Agència Catalana de la Joventut, mentre que la resta corresponen a ajuntaments o a altres ens públics. Finalment, hi ha 24 albergs gestionats per entitats del Tercer Sector.

Així mateix, es va donar a conèixer que el conjunt dels 248 albergs de joventut van generar, el 2016, un total de 3.795.159 pernoctacions, i van generar un volum de negoci de 67.967.054 euros.

Presència internacional

Les “Primeres Jornades d’Alberguisme a Catalunya” han comptat amb dues taules de bones pràctiques en l’àmbit de l’educació en el lleure a les instal·lacions juvenils a Catalunya i a d’altres països europeus. Així mateix, les jornades han analitzat l’estat actual del turisme juvenil i social en l’actual context internacional, amb una destacada presència de representants del turisme en l’àmbit nacional i internacional, procedents d’Eslovènia, Irlanda, Itàlia, Portugal, Espanya i Escòcia.

Durant la ponència inaugural, el professor de la Universitat de Tilburg, Greg Richards, va destacar que el 23% del turisme global al món és de caràcter juvenil, un segment de població, va dir, que no només viatja més que la població adulta, sinó que també ha incrementat més l’activitat turística estimulat per les millores en el transport i pels viatges per motius d’estudi, feina i voluntariat.

En relació al turisme juvenil, Richards també va destacar que els joves són pioners a l’hora de descobrir noves destinacions, que usen més les TIC que la població en general i que gasten més que altres turístiques (degut a unes estades generalment més llargues).

Pel que fa a l’alberguisme, l’expert anglès va exposar que aquestes instal·lacions han crescut als centres històrics de les ciutats arreu del món, com és el cas del barri de Gràcia, a Barcelona. Així mateix, Greg Richards va indicar que els joves busquen en aquestes instal·lacions una experiència per viure igual que els ciutadans locals, i uns valors que els apropin a l’ecologisme, la creativitat, el cosmopolitisme i les noves tendències culturals.

Al seu torn, la presidenta de Hostelling International (HI), Angela Braasch-Eggert, ha destacat que els albergs han guanyat competitivitat en els darrers anys, i que estan dirigits, principalment, a millorar l’educació dels joves, especialment els limitats de recursos, i a fer-los conèixer diferents països i cultures amb uns valors de respecte a la diferència. La HI és la xarxa d’albergs mundial més nombrosa, amb més de 4.000 albergs juvenils amb unes 330.000 places repartits en 23 països, de la qual en formen part 69 associacions.


Més informació

Xarxa Catalana d’Instal·lacions Juvenils

Programa detallat de les I Jornades d’Alberguisme a Catalunya. Reptes i oportunitats.
Compartir:

Enllaços